AVALL AMB L'ENXANETA, SI CAL
El dia 22 de setembre, via twitter, una notícia s'esllavissà amb la contundència d'una allau de conseqüències funestes. Als centres de recerca, algú preguntava “Qui ha dit aquesta collonada?” i la resposta provocava en l'interlocutor un silenci que va semblar que físics d'arreu del món fessin, per un moment, un sentit homenatge al difunt Marcel Marceau: “El CERN” (algun dia caldrà discutir la idoneïtat d'aquest tipus de piulades que poden provocar un tsunami d'aturades cardíaques, senyors CERN i Ricky Martin).
En poques hores, en mercats, cafeteries, places, tallers de mecànics i perruqueries, els habituals “Messi”, “Ronaldo” i “Kiko Rivera”, van mesclar-se, inèditament, amb continguts com “Neutrins” o “Teoria de la relativitat”. La difusió de la notícia es va resumir en una malaguanyada síntesi semblant a aquesta: “Ara es veu que l'Einstein estava equivocat. No et pots fiar de res, avui en dia”.
A la vegada, en diversos polígons industrials, caps de producció de la indústria de la serigrafia tèxtil, clamaven a l'uníson amb posat de tragèdia grega: '“Atureu immediatament la producció!” La línia de llenceria femenina orlada amb la cara d'Einstein al bell mig de la zona púbica i amb la fórmula E= mc2 envoltant la mugronada era immediatament substituïda pel clàssic Che Guevara i el seu “hasta la victoria siempre”, que en això del merchandising el Che és un capital segur. I sí l'homenet que treia la llengua (i que havia de fer les delícies eròtiques de no se sap quina ment emmalaltida per la física teòrica) estava equivocat? I si aquelles neutrins havien arribat 0,00000006 segons abans que la llum? Quina seria la pèrdua en el stock de samarretes, mitjons, pitets, roba interior, tasses, corbates, fundes de coixí i jerseis per a gossets amb la arxiimpresa fórmula?
Fa uns dies, l'OPERA ha repetit l'experiment i ha confirmat els seus resultats tot i que alguns dels “OPERARIS” (broma fàcil), 15 en front de 180, no han firmat el paper. Hi ha crítiques per no haver corregit massa una de les fonts d'error (els polsos dels neutrins). A més d'ICARUS, un experiment bessó de l'OPERA que descarta els neutrins superlumínics per no haver trobat una radiació anàloga a la de Cherenkov, hi ha qui atribueix l'error a mesures del GPS de les distàncies, a la “foto-finish” que es fa dels neutrins o a una mera qüestió estadística. Mentre el debat segueix obert, els físics teòrics coneixen tant la solidesa de la teoria relativista que, de moment, la majoria aposten més per una realitat amb Carmen de Mairena com a presidenta del Govern Espanyol que amb neutrins superlumínics i, en qualsevol cas, no dubten de la Teoria de la Relativitat, bàsicament perquè ens explica per què a MA-Barracus li agradava tant l'or.
Seguirem comprant samarretes d'Einstein, tot i que algunes tinguin un sublim mal gust, però el valor veritable d'aquest fet és que la ciència està disposada a sacrificar, si cal, un castell de vuit, de deu o de trenta amb folre, manilles i amb un enxaneta que hi ha pujat fa cent anys i s'ha instal·lat còmodament en un pis amoblat a mida. L'home sovint es resisteix a canvis tan bruscos, el violenta haver de refer els principis en els quals ha sostingut una vida. Només la ciència hi esta disposada, del tot. Només la ciència i Jordi Pujol.
Epíleg del Dr. Puertas: “No sé per què tant de revuelo pels neutrins, i ningú parla d'aquesta notícia: http://pijamasurf.com/2011/11/aparece-rostro-de-jesucristo-en-el-ano-de-un-perro/”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada